Hola

Sóc en POL ESTANY,

alumne del IES Celestí Bellera i aquest és el bloc ,del meu treball de recerca, al qual hi aniré posant tot el contingut que cregui idoni per la presentació del meu Treball de Recerca; Els efectes òptics.

Principalment em centraré en l' ANAMORFOSI. 

La principal raó per la qual he triat el món dels efectes òptics ha sigut gràcies a l' Escher . El vaig conèixer (la seva obra) en un museu a Holanda. Els seus dibuixos i el món personal que representa em van captivar. Un dibuixant matemàtic d'allò més treballador i constant, a la part que curiós pel món que l'envoltava. 

Aquest sóc jo amb un llibre que recull la majoria de les seves obres i cites més famoses 

També vull esmentar la visita que vaig fer al taller de l'Eva Arrizabalaga, una artista (amb l'estudi a Cardedeu) que pinta llenços al oli amb falces perspectives, rajoles geomètriques i enganys a la percepció.

Aquesta és la seva pàgina web www.eva-arrizabalaga.com

INTRODUCCIÓ

EL CERVELL I LA VISTA

La vista és el sentit que consisteix en l'habilitat de detectar la llum i de interpretar-la (veure). La llum té molts colors, i els color que apreciem en els objectes que veiem són aquells colors rebotats per la llum.

El sentit de la vista permet que el cervell percebi les formes, els colors i el moviment, aquesta és la manera en què veiem el món.

La primera part del sistema visual s'encarrega de formar la imatge òptica de l'estímul visual a la retina (sistema òptic). Aquesta és la funció que compleixen la còrnia i el cristal·lí.

El nervi òptic recull la informació que l'ull ha captat i l'envia al cervell.

EFECTES ÒPTICS

Són qualsevol il·lusió del sentit de la vista, que ens fa percebre la realitat erròniament. Poden ser produïdes per una sobreestimulació de la vista (colors, moviments...) o cognitivament, en les que intervé el nostre propi coneixement del món.

Poden variar entre una persona o altre, depenent de factors com: agudesa visual, campimetría, daltonisme, astigmatisme... entre

d'altres.

Molts artistes les han aprofitat per donar un aspecte màgic, de profunditat, ambigüitat i contrastos.

El cinema també és un efecte òptic, ja que no deixa de ser un transcurs de fotografies, que donen sensació de moviment, al igual que els efectes especials.

TROMPE-L'OEIL

Expressió francesa, que traduïda al català seria <<trampa/engany a l'ull>>. És una tècnica pictòrica que s'aconsegueix mitjançant varis recursos: el clarobscur, la perspectiva i l' escorç. 

També existeix aquest engany en la arquitectura. Els més coneguts són la Scala Regia en el vaticà o la Galería Spada. En aquest casos es pretén contrarestar certes impressions o modificar la percepció de l'espai mitjançant efectes arquitectònics, com variar la altura  de columnes o distància entre elles.

Entre els noms de artistes que han fer servir el tropme-l'oil hi destaquem els de Masaccio, Luca Giordano, Giovanni Battista Tiepolo, René Magritte o Julian Beever.

"Fugint de la crítica" de Pere Borrell del Caso, oli sobre tela

Gravat de la Scala regia. Es veu com la altura de les columnes s'ha alterat per tal que que quedin tots els capitells en la mateixa alçada. (s. XVI)

Perspectiva del Campidoglio, a Roma. Miquel Àngel  va disposar els edificis laterals confluint cap al fons per reforçar la sensació de profunditat. (s.XV)

EL ALT REALISME D'ALGUNES OBRES EN LA ANTIGUITAT VA ENGANYAR A LES GENTS DEL POBLE, COM PER EXEMPLE AQUESTA OBRA SANT AGUSTÍ  DE BOTICCELLI. LA GENT REALMENT PENSAVA QUE HI HAVIA UN ABSIS, PERÒ AL APROXIMAR-SE, S'ADONAVEN QUE NO ERA MÉS QUE UNA PINTURA, AMB UN GRAN ÚS DE LA PERSPECTIVA.

ANAMORFOSI


Dels mots grecs:
-ana <<ἀνα>> (moviment de a dalt cap abaix) 
-morphé <<Μορφεύς>> (forma, figura)

Aquí es veu com és reversible 

Un anamorfisme és una deformació reversible d'una imatge. Produïda per mitjà de un procediment òptic (un mirall corbat) o procediment matemàtic (amb les seves formules, òbviament).

També és representar una imatge en dos dimensions en un espai amb tres dimensions.

 El primer en descriure'l va ser Piero della Francesca en els seus estudis sobre la perspectiva.

Ha estat utilitzat en l'art per forçar a l'espectador a observar l'obra des de un determinat punt de vista.





LEONARDO DA VINCI


Es creu que va ser Da Vinci el creador de l'anamorfosi. En una de les seves inspiracions, amb l'ajut del seu instint curiós i el seu do natural per a totes les disciplines artístiques, va dibuixar la cara d'un nen anamòrficament. És un exemple senzill, però el primer que es coneix en la història de l'anamorfosis. 
Da Vinci el va fer al 1485. Per veure'l bé s'ha de mirar des de l'extrem esquerre. 

-Un altre exemple és el de Schon, amb aquesta obra del 1525 anomenada "Els retrats secrets". Si es mira des de l'esquerre es veuen Cales V i Paulo III, des de la dreta Ferran I i Francesc I.

ANAMORFOSI EN LA PINTURA

     

Els Ambaixadors

Jean de Dinteville y Georges de Selve

Pintat el 1533 per Hans Holbein "El Jove". Un oli de 2,09 x 2,07 metres sobre una taula de roure. És el retrat de dos ambaixadors: Jean de Dinteville i Georges de Selve, de esquerre a dreta respectivament.

Actualment es troba en la National Gallery a Londres, Regne Unit.

El quadre Holbein conté la més famosa anamorfosi de tota la història, una calavera anamòrfica. Per poder veure-la ens hem de situar paral·lels al quadre i ben aprop del cantó esquerre o ens podem valer del dors d'una cullera. 

A l'època que va ser pintada la gent es preguntava què era aquell misteriós element que se situava al primer pla del quadre.

Va ser segle XX quan un historiador d'art, Jurgis Baltrusaitis, va descobrir que això que semblava un ós de sèpia realment era un crani humà. 

Representació de l'espai corb per Bernhard Riemann

Samuel Marolois recull el método de Laurent en el seu tractat de la perspectiva de 1630 i l'aplica al dibuix d'un gos:





PROCEDIMENT MATEMÀTIC tot deformant uniformement una quadrícula






ANAMORFOSI A LA VIDA QUOTIDIANA



En la vida quotidiana l'anamorfosi és un recurs bastant utilitzat. 

Sobretot a la publicitat dels estadis d'esports, balles publicitàries pintades al terra totalment deformades que des de les graderies semblen reals i tenir tridimensionalitat, per això quan un jugador va cap a elles sembla que estigui apunt de impactar-hi, però només la trepitja i passa per sobre, ja que és plana.








Aquí es veu com adapten el dibuix de la etiqueta d'aquest vi a la forma cilíndrica de l'ampolla d'aquest.




També en trobem al carrer,en el senyal d' STOP pintat a terra, pintat d'una manera concreta per ser vist  des del cotxe.






MÉS IMATGES ANAMÒRFIQUES

VIDEO

Apliquen una imatge de dos dimensions (l'escut del F.C.Andorra) en un espai tridimensional

 (el  propi edifici del club).